Reflexes |
|
autora: Roser Sabaté Camps |
|
Miralls, mirall trencat, cambra de mals endreços com un test plè d´esqueixos de flors que mai no han nat. Miralls per tot arreu: el riu, el llach, el mar, fins el cel plè d´estrelles com mil bocins d´espill, la Lluna el troç més gran. I fins i tot la nit com un mirall opac.... Miralls, mirall trencat, trencat cor del passat; I em creia que la nit era lo més bonic que jo podía mirar! Tantes nits he plorat! llàgrimes com miralls, gotes de riu, de mar -mirall que la nit gronxa- la Lluna, grill de taronja com un bressol, mirall. |