Sota la llum de la lluna
escric retalls de nit,
de matinada.
El silenci es desperta,
igual que jo,
a poc a poc:
esperança de l´alba
mentre es gaudeix
dels astres...
Val la pena l´espera;
com un bano es despleguen,
un a un,
els colors de la llum
arran de l´aigua... |