I TU QUÈ SAPS?

I tu què saps  
quant creus que saps el dolor
que m´emplena;
amb la sutilitat d´una gran terenyina
devorant sentiments
com si fosin mosques...  
                                                                 
I tu què saps?  
 si poses preu a la llum i la foscor,
al somriure i al crit,  
 rebutges el que no pots pesar
com si fos ocell ferit...
                           
 I tu què saps?
si no pots ni allò que et fa saltar el cor,
que t´humitega els ulls,
que et fereix més enllà
de la carn i dels òssos;
                                                                   
I tu què saps?
i tu què saps?
quina llàstima de tu!!