Prou que ho saps
quantes vegades m´hauré cremat la pell
mirant el sol;
Tú també:
els teus ulls ferits de llum s´amaguen
i busquen la foscor.
Ara ja ho saps
que inevitable que és aquest novembre
i caminem perduts pel bosc
entre tenebres,
buscant la protectora llum.
Quantes llunes esperen!
Quantes nits clares!
iluminar un petó
de terra i aigua!
Que vingui el vent
i que avivi la llum
dels sentiments!
Autora: Roser Sabaté