Voldría, què voldría? Lo impossible!
Acaronar-te la pell fins arrivar al dolor i abraçar-lo també
per calmar-li la furia que golpeja el teu cos.
Voldría, què voldría? lo impossible ¡
Amanyagar-te el cos com a un infant i que t´arrivi el meu amor
esgarrapant els límits: la forma, el temps, la mort.
Et sento bategant dins el meu cor, empresonat potser?
i ploro amargament un etern dol i malaeixo aquest destí !
Voldría!...només voldría que estiguessis aquí. |