DOL

 

Voldría, què voldría?  Lo impossible!
Acaronar-te la pell fins arrivar al dolor i abraçar-lo també
per calmar-li la furia que golpeja el teu cos.

Voldría, què voldría? lo impossible ¡
Amanyagar-te el cos com a un infant i que t´arrivi el meu amor
esgarrapant els límits: la forma, el temps, la mort.

Et sento bategant dins el meu cor, empresonat potser?
i ploro amargament un etern dol i malaeixo aquest destí !

Voldría!...només voldría que estiguessis aquí.

Roser Sabaté Camps