EN JORDI DE LLIÇÀ
EN JORDI DE LLIÇÀ |
MARÇ 1999 | |
|---|
Ja tenim ordinador |
|---|
El 1 de mars d'aquest any, vam deixar de ser uns analfabets pues ens vam comprar un ordinador. En el mateix moment de comprar-lo, ja deixes de ser analfabet, pues ja pots anar dient per tot arreu, com qui no li dona importància, que ho fas tot amb l'ordinador, encara que no el sàpigues ni endollar. Abans jo no li veia la utilitat d'aquest aparell. Ens deien que servia per anotar els números de telèfons, receptes de cuina, etc. Per aquí, segueixo pensant el mateix. Perquè per la varietat de plats precuinats que sols fer la Mari , no calen masses receptes. A mes, es mes barato un petit llibret de cuina. En quant als telèfons, jo baix 10 vegades mes ràpid en buscar un número a la meva llibreteta, i això que té el índex tot desgastat i li falten lletres, com es lo normal. Si es prengués foc a la casa i tingués que buscar el telèfon dels bombers en el ordinador, en que engegar-lo ja tarda prop de 2 minuts, i mentre... aguanta el estar-te cremant... Be, però ara tinc una visió molt diferent. Crec que un ordinador es algo totalment imprescindible en una casa. Ara comprenc l'angoixa, en que he estat vivint tota la meva vida i que no sabia a que era degut. Apart del solitari, que de per si sol, ja es la raó de ser del ordinador, dues coses mes son decisives i necessàries: Les caràtules i les fotografies. La Mari , de seguida que s'aixeca, es posa i no para de fer caràtules. Les caràtules son per els estutxes dels CDs, que son uns discos que serveixen per ficar-los a la cadena de música i també a l'ordinador. Llavors, el problema es pensar a qui podries regalar un CD... Tries una foto teva amb un paisatge al fons, la dediques sobreposant amb l'Adobe, lletres rebuscades, la imprimeixes i retalles a la mida del estoig del CD, la canvies per la que du, ho regales, i així per nassos, tindran present de que domines l'informàtica. La fotografia te molta utilitat. Tu busques a l'àlbum de fotos, una de ben bonica. La escanejes, que es posar-la a una espècie de parrilla elèctrica amb llum interior, i llavors la “guardas-como” ràpid, per que diuen que si et quedes sense memòria, tens que començar de nou, i jo que la memória ja em falla... Desprès de “guardar-la-como-puedas”, la tens que “abrir-como-puedas”, i una vegada oberta, la tens que posar dreta i retallar, per que sempre queda torta i amb un voltant negre. Llavors la imprimeixes, per lo que tens que donar-li a la impressora, la tira de dades, encara que sense arribar al DNI ni al numero de coll. No té la qualitat del original... la tens que mirar amb bons ulls... però tens la satisfacció i pots fardar, d'haver-la fet amb l'ordinador !!! Tires la foto bona del àlbum i poses la teva. En Jordi |
