EN JORDI DE LLIÇÀ
Estem negats
Soc bastant hàbil en general. Soc quasi ambidextre. Amb les cames ja no ho soc tant. No soc massa ballarí, no jugo al futbol, però tampoc es pot dir que no sé caminar...
Dons no entenc, com no hem defenso en aquest camp en que ens em ficat.
Li diuen Break Dance... que ve del moviment cultural (?) Hip Hop.
Ho explico:
Hem conegut, la Mari i jo, una colla de gent molt simpàtica, que la única afició que tenen es estar tot el dia cap per avall.
A nosaltres, lo que ens agrada, son les reunions que fan en llocs determinats, el seu tracte en general, i... el acabar dinant en restaurants afartapobres.
Curiosament, ara per ara, no hi ha gent gran, son tots molt jovenets...
Però caram, encara no acabes de dinar, que ja estan altre vegada cap per avall...
Fan un cercle, i llavors, un es posa al mig i es fot com et deia, cap per avall, entortolligue les cames i fot uns giravolts que es queda sol. Gira sobre la esquena, gira sobre el cap, gira sobre lo que se l'hi empatolli, i gira, i gira... acaba amb un saltiró i sent va triomfant... encara no ha acabat, que ja n'hi ha un altre que mira de superar-lo.
Clar, a la llarga tens que demostrar que la cosa també et va... que no sols vas a jalar...
El estirar-me a terra ja hem costa lo meu, i més desprès de dinar. Però quan començo a fer embranzides amb les cames, intentant posar-les una mica verticals, aquí no te digo...
Això si, tenen molta paciència, i esperen amb molta serietat i molt atents, que acabis i ho aconsegueixis...
Quan per un instant, i en un moment donat, aconsegueixo aixecar algo les cames posant-me les mans als ronyons... llavors aquí hem perdo en intentar fer les tisores, ara cap aquí, ara cap allà... tot això, sense pensaments en girar. ¡¡ Ni que hem matin... !!
Però jo crec que compleixo bastant, perquè al menys, amb les cames, sembla que faig molta cosa... i s'ho miren amb els ulls molt oberts...
No tarden massa, molt afables ells, (esperen a que no hem mogui), en venir a retirar-me entre quatre i deixar-me prop d'una finestra, sense parar de ventar-me.
Me he fixat que alguns duen un casco... pot ser que sigui això el que hem falta...
La Mari , que no es creia que fos massa difícil, una vegada ho va intentar.
La van deixar uns minuts, però quan van veure, que desprès de un bon rato, sense haver aconseguit aixecar las dues cames a l'hora, ja no es movia... algo veurien que la cosa anava malament, que la van agafar ràpidament entre tots, per donar-li els primers auxilis...
No tenien oxigeno a ma, i el ventar-la no servia de res...
L'hi van fer el 1001, 1002, 1003, un bon rato i al final va reaccionar. Només deia: - Mare de Deu... Mare de Deu...
L'hi van desentortillegar les cames com van poder, la van portar al costat meu a la finestra i ens van deixar que ens anéssim recuperant...
.¡¡¡ Pensar en lo a gust que ens havíem menjat aquelles faves...!!!
