Catalunya, comtat gran
qui t'ha vist tan rica i plena
Ara el rei nostre senyor
declarada ens té la guerra.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella;
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que tem guerra.-
Contra tots els catalans
ja veieu quina n'han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de I'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
|
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren nostra bandera;
a la plaça de Sant Jaume
n'hi toren les dependències.
A vista de tot aixo
s'és avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren el Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta;
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra;
-On és vostre capità?
-On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre
-Aquí és nostre capità,
aquesta és nostra bandera.
A les armes, catalans,
que ens han declarat la guerra! |