EN JORDI DE LLIÇÀ


 

Eleccions i professions


Tot de cop veig en la tele al Aznar amb jersei... ostres! En una altra cadena, el Pujol amb casadora... caram ! el Felipe en camisa... aaaaah ja sé... venen les eleccions...
Lo fotut que deu ser per ells que les eleccions vinguin en hivern... segurament es posaran sis samarretes, per poder anar sense el abric.
I llavors venen el petons al nens... quina gràcia... jo de les mares, deixaria de mocar als crios durant uns dies...

Quan arriben a casa, lo primer que deuen de fer, es treure's ràpidament la roba i rentar-se mans i boca ...
-Puaf, ingrata y sofrida es la vida del político...
-Que ganas tengo de que pasen estas elecciones, i volver a mis trajes i corbatas.
El Pujol, lo mateix, però en català.

Els veus com aguanten amb somriure acartonat, amb mirada al buit, al pagès de torn que li fot el rotllo de que necessita més protecció agrària. Va dient que si, que si... Ser polític i ser barber, son dues de les professions que menys m'atrauen.

Com a barber englobo al manicura, al depilador, etc... professions d'atenció personal dignes i necessàries, fins no s'arriba a un punt en que ja es passa al servilisme. Punt que separa, lo que les persones sanes i capaces s'ho tindrien que fer elles mateixes.

Em ve la imatge del mico que espurgue a l'altre mico. Com a relació social amb la tribu es correcte, però no veig al mico passant-li el raspall al acabar i parant la ma per la compensació econòmica...

Però llavors, aquest servilime se'l autoconverteixen en art !

La senyora de la neteja, conscient del seu nivell professional, que a la fi es dedica a netejar lo que embruten els altres, lo que menys pensa es que està fent algo artístic. Però es que aquests barbers elitistes... a sobre es creuen artistes ! La de caps i tones de pel brut que han rentat... i ara ho volen convertir en art !!!

Els polítics es al revés, de servilisme res. Sols son els mal ratos pre eleccions. Ells, elegits pel poble per servir a aquest, no serveixen ni a Deu. Però això si, la seva professió es de lo mes gloriós, es la culminació del èxit humà, lo mes a prop a la estàtua... al vitalici... al duquessat... a la divinitat... cal escriure's la autobiografía sens falta.

Passats aquests dies de calvari de les eleccions...
-Que s'he me acerque ahora aquel malparido payès, que me tuvo dos minutos delante las cámaras, teniendo que sonreirle y aguantarlo... que se me acerque ahora...

 No intenteu parlar amb un d'aquests amables polítics després de les eleccions...

Encara que estigui de lo mes a baix... la de despatxos i temps que hi ha per davant, abans no t'acostis una mica a ell...

Prefereixo la de barber... al menys diuen que on hi ha pel hi ha alegria...

Encara que no crec que la alegria estigui en el del cap, perquè llavors... allí estarien rient tot el dia...

En Jordi

PÁGINA PRINCIPAL