Si et sens com orfe en la planor,
si no tens res a que acudir,
pren bé l'esguard damunt de Lleida
on hi ha un castell que et guarirà.
Al cim de la muntanya que domina
l'hermosura dels termes lleidatans,
hi ha un campanar fet per titans
o per homes de raça gegantina.
Quan guaita cap avall l'aigua veïna
del riu, li dóna espill i alhora encant
i guaitant cap amunt toca amb les mans
i conversa amb la boirina.
Pujem-hi, doncs, l'escla cargolada,
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del penjada
i amunt, amunt, ara esperit,
si es sent d'àliga el cor pren volada
que ja ets a mig camí de l'infinit.
Nota:
Aquesta lletra es molt semblant a la de les sardanes "El campanar de Lleida" de Josep Prenafeta i Gavaldà i la de Manuel Oltra i Ferrer.