De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se'n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l'aleta,
i baixen tots dos contents bo i fent-se l'amor.
De paraules gentils ells, se'n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.
A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d'una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d'or
i a ulls clucs.
Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l'amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l'altar.