Altes talles

M'agradaria ser cantant d'òpera. No precisament per la fama i els diners... més aviat pel bufet lliure que es deuen de fotre els bandarres cada dia...

Entenc, que el instrument de música contrabaix, soni mes greu que el violí. Els cantants que volen cantar més greu, que s'atipin el que vulguin, però una Caballé per exemple... ¿què pretén? ¿Es que te por d'aprimar-se pues no la sentiríem per sobrepassar els 20.000 Hz ?

L'altre dia, al veure per la tele, el final de la opera “Romeo i Julieta” com sortien els cantants a saludar i rebre els aplaudiments, no em queien els pantalons perquè estava assegut.. I a ella li deien “Julieta”, així amb diminutiu... les vaques solen estar mes primes!

Quan sortien els tres o quatre primers, no passava res, però a partir d'aquí, ja faltava escenari. Amb sis o set, s'omple tota l'amplada. Arriba un de més, i veus que el de l'altre extrem, s'ha fiança per que no el fotin fora a les tramoies.

Imagineu-se quan ja han sortit més de dotze... sense deixar de somriure, veus com es van fotent empentes de costat...

Em semblava sentir un presentador de boxa que digués:
-Y con sus 160 kilos muy llevaderooos... la Caballééé... públic: BRAVOO... BRAVOOO..
-Le sobrepasa con creses, el Pavaroooti... con no menos de 190 en ayunaaaaas... BRAVOOOO... BRAVOOOO...
-Le va a la sagaaaa, pero con solo 150... el Plásidoooo... BAAAAAA....
-Y para abreviaaar, el resto de la compañía... que calculo que la cosaaa no baja de los 3.500 mal pesadooos... todo elloooo... suma la bagatela deeee...

No entenc, com abans que s'incendiés el Liceu, no es va enfonsar...

Crec que com a precaució, tota la plataforma que es el escenari, tindria que ser una bàscula com la dels camions, i que de passada, com ha distracció del públic, es veies la càrrega de cada moment en una pantalla digital molt grossa sobre el escenari.

¿No creieu que seria interessant?

La gent estaria mes atenta i en els moments de “plenitud”, quan la agulla s'acostés a la zona vermella, acabaria aixecant-se per la tensió i els cantants es creurien que ho havien fet mol bé.

A més, quan el Romeo es volca sobre la Julieta , las senyores s'emocionarien pensant: Deunidó... 170 quilos de jovenet aixafant-la !... i s'estarrufarien pensant-ho...

Dons cal aprofitar aquesta imatge per a nosaltres. Amb la Mari , em decidit sortir de quan en quan a la parcel·la, i fer gorgoritos:- Dooo... reee...miii... faaa... sooool... La dona e mòbileeee...

Que la gent s'acostumi a considerar-nos cantants d'òpera, perquè quan aviat per sortir al carrer, tinguem que obrir las dos portes de la verja (per ara, encara sortim amb una) la gent digui :

-Son els cantants d'òpera...
-I afegeixin: - No estan molt grassos per ser cantants...

-Compte que en ve un rodolant !!!