Noticies, que estan ben lluny del que estàvem acostumats abans, en que el Caudillo inaugurava la seva presa quotidiana, la Secció Femenina ballava les danses regionals quotidianes, etc. Que bonic que era tot llavors quotidianament...

Però per més que ja estem immunitzats de las barbaritats que diuen o passen, de quan en quan, et quedes amb la cullera davant la boca oberta (les noticies es donen en hores de menjar per afavorir la digestió) sense acabar d'entrar-la, escoltant i mirant alguna noticia que encara, encara, et sorprèn:

“Mata a su prometida, la corta en cien trocitos, y luego va... y la viola.”

I la cullera no acaba d'entrar. ¿cent? La imaginació treballa a tot ritme, peròfa com l'ordinador: se sent com tremola el disc dur, el cursor queda bloquejat, etc.

¿Quant tardaria a trobar el trosset adequat per a violar-la? ¿Es posaria ell sobre el troset? ¿La posaria en alguna posició especial o sols faria el misionero? ¿S'enduria el trosset a casa en la butxaca, per continuar? Quan reacciones i entres la cullera a la boca, està tot fred i no pots ni empassar-t'ho.

Pel mateix camí: “Pega 34 hachazos a su mujer, le corta los brazos, piernas, la decapita, le prende fuego, la tira a un barranco, pero no paràndose aquí... baja i la mata.”

 Amb la Mari , fem apostes a veure qui endevina més exactament el número de morts, ferits, etc. del dia.

Els ferits i desapareguts, compten per mig punt. Els marejats no compten...

Jo crec que al final del RIP- informatiu, tindrien que donar el resum i suma total setmanal, a mes del diari com ja fan amb el trànsit, així la gent podria fer quinieles o fer com en el “precio justo” intentant acostar-si.

-Mari... s'acosten a lo que jo deia... que t'havia dit jo... ? Eh... ?

En Jordi