Mèrits

¿Heu vist mai un animal d'amunt d'un altre animal? Be, ja sé el que penseu...
No. No es tracta d'això. Es tracta d'un animal paràsit que munta al cavall que va a sota.

Li diuen EQUITACIÓ. Dons bé, quan un cavall arriba abans que els altres, o bé salta millor, la gent aplaudeix al animal que va a dalt. I ¡ van, i li donen una medalla o una copa,! com si el mèrit fos d'ell i no del cavall.
El animal de dalt, sol viure d'això i es ben considerat per la societat: Mèrit mal repartit.

Igual que els gossos d'atura, que pobrets, a pesar del altre animal, que els confon i destarota, fan la feina de 10 pastors i al final sols reben una carícia i gràcies. Això, si no reben la bronca i la escridassa del animal gran, que es creu que ell ho ha fet be...

Jo, mig entenc aquests personatges que dediquen tant d'esforç i temps a aconseguir córrer mes de presa que els altres, tirar coses mes lluny, saltar més alt, etc. Aquest esforç serveix per tenir el cos saludable, per estar en forma: Mèrit merescut

Però quan ja s'arriba a la exageració, que per guanyar unes centèsims de segon, o bé uns centímetres, es va a un entrenament i esforç exagerat, ja no ho entenc...

¿Sabíeu que els corredors, tenen que evitar el caminar normal, per que caminant desarrollarien músculs que perjudiquen el corre?

A mes, aquestes proeses tindran el seu mèrit, però no es fan servir mai: Aquell que corre tant, agafarà l'autobús, i l'altra que salta tant, passarà per la porta, en comtes de saltar la tapia: Mèrit mal donat.

Però de tots, tots... el que mes em sorprèn, es aquest pobret, que intentant córrer lo màxim, no pot aixecar els dos peus de terra al mateix temps ¿Voleu mes absurd? En les competicions, n'hi ha un encara mes pintoresc, que va darrera a gates per verificar'ho!

El pobre corredor es destrossa la columna i el maluc, per no aixecar les dues cames a l'hora, allargant al màxim els passos a base de torçar el cos i poder arribar abans que els altres... I la gent, en contes de en riures, van... i li donen mèrit: Mèrit mal empleat.

Mare de Deu... com arriba el pobre a la meta... va de banda a banda a punt de caure, amb els ulls desorbitats i el mentó a ran de terra, dient entre bufets: - Això es deport, això es salut... ¿Qui l'ha enredat, pobret...?

Penso, que el que corre la marató, pot ser que un dia li valgui el entrenament en una urgència en que tingui que corre alguns quilometres... però aquest... ¿ho farà així movent el cul, al anar a buscar urgentment un metge o un telèfon en un cas de necessitat ?

No ho crec... però llavors encara farà mes gràcia el veure'l córrer normal, pues es trobarà que no en sap !!!