Lletra : Joan Serracant i Lluís Papell Música : Vicenç Bou

Girona estimada,
Girona immortal
ets aureolada
d'amor triomfal.

Ciutat estimada,
per què et vaig deixar?
Per què cruel ventada
de tu em va allunyar,
deixant-me sola isolada
d'un goig que passà?

En sentir el compàs de la sardana,
content venia el meu fadrí,
el més trempat de la plana,
que feia parella amb mi.

Bella sardana! Tot dansant,
sentia al cor un goig diví,
les nostres mans entrellaçant
com si ens ajuntés un bell destí.

Jorns de placidesa,
hores de goig i de tendresa
d'amor ardent
i dolç turment
que ja passaren
i s'esfullaren
tristament.

Girona aimada,
et dic dintre el cor;
porto clavada
sageta d'amor.

Records de follia
m'omplen de condol;
sento nostàlgia
d'admirar el teu sòl,
i tinc por de fer ma via,
com també‚ tinc melangia
de viure l'amor.

Vaig marxar de la ciutat volguda
tenint el cor ple d'il·lusions
vagant sempre esmaperduda,
plena de folles passions.

I sento avui l'hora fatal
que de Girona vaig marxar.
Oh, trist record per mi mortal,
que ja mai més podré oblidar.

Jorns de placidesa,
hores de goig i tendresa,
d'amor ardent
i dolç turment
que ja passaren
i s'esfullaren
tristament.