EN JORDI DE LLIÇÀ

Això s'acaba
31 DES 1999

Això s'acaba

No sé quant llegireu aquest escrit, però sigui quant sigui, os heu de remuntar a quan va camviar l'any, el segle i el mil·lenni. Els que ja dúiem bastants anys en el segle XX, ens semblava que no arrivaria mai, i tot d'una... ¡ el 2000 !... ¡ el segle XXI !... ¡el tercer mil·lenni!... Hala, tot a l'hora!

Jo crec que tot lo que ens ve, serà bo...

Començarem per l' Euro, que vindrà d'aquí dos dies. ¿Saps quina facilitat serà, poder fer com els estrangers, que paren la mà amb els diners i el botiguer mateix es cobra? Com que no hi veurem de cap ull, ho farem així:
- Cobris vostè mateix... i Santes Pasqües!...

Be, pot ser m'equivoco: veure el preu i donar els diners en euros, no tindrà complicació, el problema estarà en saber, si una cosa es cara o està bé de preu.

¿En pessetes quant es?
Anirem a tot arreu amb la calculadora. Pobretes iaies, que pot ser no la saben fer anar.

Ara be, tot semblarà mes barat: La hipoteca la pagarem solament amb uns pocs centenars d'euros, casi res. Tot baixarà. Per menys d'un Euro ens donaran un litre de gasolina... un litre de vi... un litre de llet... tot regalat! Uns pocs euros de res i ala, un pollastre, quilo gambes, un bon cava...I ¿I per uns pocs cèntims? fixat: un ou, un boli, un donut, la tira de coses...parlar de cèntims sembla que no però abarateix molt les coses...

Per cert, ¿direm “cèntims” o tontament “centaus”? Veuràs com els que viatgen molt diran centaus, per fer-se l'americà...

Be, i ara el moment tonto del fi del dia 31...

No tan sols els avions, els trens i la tira de aparells sofisticats tindran que parar per si els microxips es tornen boixos... perquè mira que si las bigues també porten microxips, i comencen a caure...

¿ Si tot de cop el microxip del wàter, passa a 1900 i comença a tornar tot lo que ha rebut. ? Potser millor ficar-se sota el llit i no sortir fins no t'avisin...

Os deixo que me'n vaig a fer cua per les rebaixes!. Aquesta vegada no me les puc perdre. Per que fins ara, tant sols eren rebaixes de restes del any passat, però les d'ara no tan sols son del any passat; ni tan sols del segle passat, son... del mil·lenni passat !!.

Si avanç feien un 40 o un 50 % de descompte, imagina't ara per que els hi comprin coses del mil·lenni passat... lo que tindran que rebaixar...!!!
Calculo un 95 % de descompte mínim!!!

Per que, a veure... ¿quan es tornarà a donar una circumstancia així...?
!!! Fins d'aquí mil anys !!!

La veritat, no puc esperar tant per comprar-me la samarreta i el parell de mitjons i poder canviar-me...

En Jordi
Jordi de Llissà