EL SALTIRÓ DE LA CARDINA

Lletra : Josep Maria Francès i Ladrón de Guevara
Música : Vicenç Bou

Pageseta moreneta,
vull cantar-te una cançó;
vull dir-te d'una vegada
que també t'estimo jo.

Com es mimen i s'estimen
per les branques els ocells,
per què no hem d'amanyagar-nos
tu i jo com fan ells?

No sents com refila la cardina
que en el niu s'enyora tota sola?
El company volgut de ploma fina
ha alçat el vol
de cara al sol
i no ha tornat
i a cercar-lo ella ha volat.

Ja de retorn el gai ocell
refila entre les fulles,
fent saltirons va la femella
amb ell, l'ocell.

La- la- la.
Per que has trigat així?
Que manca al niu
del nostre amor, l'encís?
I ell respon: Ocella, petita i bella,
seguim a saltirons
de nostres il·lusions l'estrella.

I tot saltironant per la verdor
canta l'amor: la- la- la.
Veig, pageseta que et tornes roja,
tos ulls em diuen ben clar que sí,
com l'ocella a son ocell
tu m'estimaràs a mi.

Dels teus llavis un petó voldria jo,
tu m'has pres amb tos ulls negres el meu cor.
Ets ma vida, ets ma joia i mon tresor.
Com el cant de la cardina nostre cant
serà dolç, serà amorós i triomfant.